Make your own free website on Tripod.com
MONZONIA - Quim Monzó Webpage
BIOGRAFIA
Darrera actualització: 13 juliol 1997
Quim Monzó va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952. Va créixer al barri de Sans, al carrer Massini (o Tenor Massini, seguint el costum de posar l'ofici als carrers amb nom de persona). Va ser un nen precoç: als vint mesos ja coneixia les vocals. Llegia moltes revistes (la seva mare anava a cosir a les cases, i ell en portava per llegir-les) i moltíssims còmics, com El Capitán Trueno.
La primera manifestació literària va ser un llibre de poemes manuscrit, folrat amb paper marró. Llibre on hi va escriure un poema a una noia que es deia Margarita, filla d'un bomber de Sans de la qual estava enamoradíssim.
Superdotat? Segons l'Instituto de Medicina Preventiva sí, però ell diu que no. Sigui com sigui, no va obrir mai cap llibre per estudiar, i sembla que li ha anat bé.

D'ESTUDIANT
Va recòrrer totes les escoles de Sans (com la Labor, la Núria, l'Escola Perpinyà i l'Institut Ausiàs March. Allà va conèixer en Miquel Farreres, actualment caricaturista de La Vanguardia i Quique Guasch (què dir de Quique Guasch, comentarista esportiu?). Val a dir que a l'Institut Ausiàs March no portaven bates. Que quedi clar. Segons Miquel Farreres, en Monzó era prim, tranquil, baixet, nerviós i tenia una veu cridanera. Veu que va voler aprofitar per la lírica; va voler entrar al cor (el van fer cantar "Campana sobre campana i sobre campana una"). Inexplicablement, no va entrar.
L'origen del famós tic: en aquella època portava ulleres... sempre li queien... i se les tornava a posar a lloc amb una contracció nasal. D'aquí ve el nom del tic, tic de la contracció o tic de l'arrufament. D'altra banda, també podria ser el síndrome de Gilles de la Tourette. Algú ho va profetitzar: aixó t'hi quedarà.
Als 14 anys entra a l'escola Massana i comença a treballar en un estudi de Gràcia, l'Estudi Publicitari Industrial, com a aprenent de dibuixant.

JOVENTUT INQUIETA
A principis dels 70, quan comptava amb uns 18 anys, va començar a viatjar molt, volia publicar i anava allà on hi hagués una guerra. Va estar a Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Moçambic, Kènia, Tanzània, Irlanda del Nord...
Va començar a publicar articles al Tele/eXprés i l'Ajoblanco, però en realitat es guanyava la vida en un estudi gràfic, fins que als 24 anys va guanyar el Prudenci Bertrana amb la novel.la L'Udol del Griso al Caire de les Clavegueres als 29 (1981) va decidir tancar l'estudi i se'n va anar becat a Nova York, on va conèixer en Perico Pastor i va escriure Benzina -- tornant ja no va obrir l'estudi.
NOTA: Se non é vero, é ben trovato.