Quim Monzó va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952.
Va créixer al barri de Sans, al carrer Massini (o Tenor
Massini, seguint el costum de posar l'ofici als carrers amb nom de persona).
Va ser un nen precoç: als vint mesos ja coneixia les vocals. Llegia
moltes revistes (la seva mare anava a cosir a les cases, i ell en portava
per llegir-les) i moltíssims còmics, com El Capitán
Trueno.
La primera manifestació literària va ser un llibre de poemes
manuscrit, folrat amb paper marró. Llibre on hi va escriure un poema
a una noia que es deia Margarita, filla d'un bomber de Sans de la qual
estava enamoradíssim.
Superdotat? Segons l'Instituto de Medicina Preventiva sí,
però ell diu que no. Sigui com sigui, no va obrir mai cap llibre
per estudiar, i sembla que li ha anat bé.
D'ESTUDIANT
Va recòrrer totes les escoles de Sans (com la Labor, la Núria,
l'Escola Perpinyà i l'Institut Ausiàs March.
Allà va conèixer en Miquel Farreres, actualment caricaturista
de La Vanguardia i Quique Guasch
(què dir de Quique Guasch, comentarista esportiu?). Val a dir que
a l'Institut Ausiàs March no portaven bates. Que quedi clar.
Segons Miquel Farreres, en Monzó era prim, tranquil, baixet,
nerviós i tenia una veu cridanera. Veu que va voler aprofitar per
la lírica; va voler entrar al cor (el van fer cantar "Campana sobre
campana i sobre campana una"). Inexplicablement, no va entrar.
L'origen del famós tic: en aquella època portava ulleres...
sempre li queien... i se les tornava a posar a lloc amb una
contracció nasal. D'aquí ve el nom del tic, tic de la
contracció o tic de l'arrufament. D'altra banda,
també podria ser el síndrome de Gilles de la Tourette.
Algú ho va profetitzar: aixó t'hi quedarà.
Als 14 anys entra a l'escola Massana i comença a
treballar en un estudi de Gràcia, l'Estudi Publicitari Industrial,
com a aprenent de dibuixant.
JOVENTUT INQUIETA
A principis dels 70, quan comptava amb uns 18 anys, va començar a
viatjar molt, volia publicar i anava allà on hi hagués una
guerra. Va estar a Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Moçambic,
Kènia, Tanzània, Irlanda del Nord...
Va començar a publicar articles al Tele/eXprés i l'Ajoblanco,
però en realitat es guanyava la vida en un estudi gràfic,
fins que als 24 anys va guanyar el Prudenci Bertrana amb la novel.la
L'Udol del Griso al Caire de les Clavegueres
als 29 (1981) va decidir tancar l'estudi i se'n va anar becat a
Nova York, on va conèixer en Perico Pastor i va escriure
Benzina
-- tornant ja no va obrir l'estudi.
