|
|
CRÍTICA
|
Darrera actualització: 14 juliol 1997
| |
|
"Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea. Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord." World Literature Today, Oklahoma. "Llegir aquestes narracions divertides, macabres i enèrgiques és una delícia". Publishers Weekly, Washington. "Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó". Helsingbors Dagblad, Helsingborg. "Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català. Monzó a llegit Kafka i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària". The New York Times, Nova York. "Monzó no deixa mai de tenir noves idees, d'inventar noves situacions, de driblar, de divertir-se, de divertir-nos". La Quinzaine Littéraire, París. "Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podrím anomenar realístic i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabòkov, Monzó té una virtuositat que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries". Le Monde, París. "Monzó no té por de la pirueta sarcàstica, i si pot semblar que pren distància és només per expressar l'eminent solitud de l'existència humana. Ha construït un llenguatge molt personal, fet de rebuig i d'eleccions provocatives. L'agressivitat no ha estat exclosa i gairebé sempre és sorprenentment eficaç. El resultat és una inconformista i ben treballada ficció, sempre poc freqüent i amb descobriments tècnics i temàtics --imprevisibles finals-- que mantenen el lector en suspens". Magazine Littéraire, París. "Té un humor, una ironia i una tendresa estilísticament excel.lents, i un deliciós erotisme, a vegades expressat com un desig emmascarat i a vegades còmicament explícit, però sempre transmès gràcies a la seva marca de fantasia, a mig camí entre el somni i la realitat. Jo definiria l'estil modern de Monzó (com el de Peter Handke, Wim Wenders i tutti quanti) com una nova manera de mirar, un nou gir discursiu en el banal, peró sempre fascinant, acte de mirar". El País, Madrid. "Aquests contes són autèntiques obres mestres. Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea." Aftonbladet, Estocolm. "Monzó és un imaginatiu, desafiant i precís narrador que traspassa límits sense permetre's cap extravagància". Dagens Nyheter, Estocolm. |
|
|